El fet de preparar el viatge, un viatge, ja et permet desconnectar de la rutina diària.
Enguany, després de força temps, era el que buscàvem, -desconnexió total-, un lloc on el rellotge s’aturés, poder descansar, carregar piles, entrenar. Un lloc sense preses, tranquil, sense trànsit, semàfors, ni tan sols asfalt… ni la temptació de tenir wifi.
I uns amics, en Carles i la Vero, ens van recomanar aquest indret: La Graciosa a Lanzarote
Encert absolut, era el que volíem.
De fet, fins el quart dia, no vaig treure la càmera de la motxilla, primer em volia impregnar d’imatges, sensacions i vivències, i desprès, si donava temps, ja ho copsaria amb la càmera.
Una llum i colors increïbles, mar, dunes, paratges volcànics…
I com sempre, la seva gent, amables, i sempre amb una rialla. Com l’Ana i els seus gossets, unes joguines per en Rafel; com la família Romero, que em va oferir entrar a casa seva, com si ens coneguéssim de sempre; com en José Luis Muñoz, sevillà, del Restaurant el Marinero, que té el bon costum, -en molts llocs perduda-, d’oferir en primer lloc, el peix fresc del dia, a part de la carta.
Si quieres viajar a La Graciosa, consulta la página web de Turismo de Lanzarote (Canarias)
